Laicos Bautismo

Oracions

Inicio / Oracions

Oracions

Senyor Jesús, Fill del Déu viu, amb l’ajuda de la vostra Santíssima Mare la Mare de Déu, us preguem que ens il·lumineu per dur a terme la nostra missió aquí a la Terra, donant sempre testimoniatge amb la nostra pròpia vida amb fidelitat i compromís, amb alegria goig i paciència. Envieu-nos el vostre Esperit Sant per santificar la nostra vida amb amor responsabilitat i pau, fent sempre la vostra voluntat per aconseguir els nostres reptes en la plenitud de vida portant fins al final i amb la vostra protecció l’esperit de LAICS CONSAGRATS PEL BAPTISME. Amén.

“A través de tots els camins es troba Déu, però cal prendre un i seguir-lo fins al final”.

Més o menys amb aquestes paraules, el meu pare espiritual tractava de fer-me entendre, la necessitat de la gosadia interior que porta a la consagració de la vida. Tractava amb això de mostrar-me la insuficiència del dubte com a mètode d’aprenentatge.

Em suggeria abandonar al “cercador” que vivia en mi, tractant d’impulsar el naixement del consagrat, d’aquell que totalment determinat, ha deixat de banda les alternatives.

Avui dia sol estar ben vista l’actitud de recerca constant, de no compromís amb cap camí, com si en aquest caminar d’aquí cap allà, radiqués algun valor d’acte de suficiència o de presumpta independència individual. Aquesta vel·leïtat de mai decidir-és molt parent del consumisme, que trasllada a l’espiritual el mateix que es fa amb el material.

Es recorren senders o mètodes de la mateixa manera que es transita davant les vidrieres. La vida s’equipara llavors a un moviment constant darrere d’allò que ens satisfaci i pretenem trobar el camí que ens s’acomodi perfectament; com si nosaltres representéssim un motlle al qual hauria de adaptar l’univers.

Consagrar la vida requereix el abandonanient de les opcions abans considerades en la història personal. Detectar la inclinació del cor, a través de la qual es manifesta la vocació i seguir-la amb profunditat, per la resta de la vida.

D’una altra manera estarem sempre “en els començaments”. Això és renúncia i és risc, implica una coratjosa presa de decisió i porta amb si la necessitat del compromís.

D’allí la necessitat i la utilitat de la formulació dels vots. Siguin aquests privats o públics, temporals o perpetus, solemnes o en extrems simples; són el secret de l’ànima que constitueix un abans i un després en el camí espiritual.

Els vots són sempre davant Déu, com tot el que fem, i davant nosaltres mateixos, tot i que serveixin d’això els representants de l’Església o aquells que encarnen el carisma al qual adherim.

El vot ens dóna un criteri fix segons el qual avaluarem en endavant la nostra vida. Ens dóna el marc de la nostra ascesi, brinda direcció definitiva als nostres esforços. Fem el vot o els vots, des del lloc en nosaltres on viu una fe indestructible; des de la audàcia que ens va portar a l’elecció.

El consagrat sap que hi haurà error i caiguda i avenços i retrocessos, però es troba compromès, d’ara endavant viurà per ser coherent amb la promesa formulada.

Subjecte a una regla o norma de vida, generalment sota alguna obediència, sempre subjecte a la seva particular apostolat, l’ofert treballa per mantenir sota jou la pròpia voluntat.

elsantonombre.com

MORIR A MI, VIURE LA TEVA VIDA